Nous canvis legals en el marc fiscal a Espanya

1. NOUS MODELS 770 I 771 D’AUTOLIQUIDACIÓ PER A LA REGULARITZACIÓ VOLUNTÀRIA DEL DEUTE TRIBUTARI

El passat 16 de juny de 2020 es va publicar en el BOE l’Ordre HAC/530/2020, de 3 de juny, per la qual es desenvolupa la disposició final desena de la Llei 34/2015, de 21 de setembre, de modificació parcial de la Llei general tributària 58/2003, de 17 de desembre, s’aproven els models 770, d’«Autoliquidació d’interessos de demora i recàrrecs per a la regularització voluntària prevista en l’article 252 de la Llei general tributària», i 771, d’«Autoliquidació de quotes de conceptes i exercicis sense model disponible en la seu electrònica de l’AEAT per a la regularització voluntària prevista en l’article 252 de la Llei general tributària».

a) Una mica d’història

Recordem que durant el mes de desembre de 2012, (quan Espanya es trobava en plena crisi econòmica i social i en risc seriós de ser intervinguda per les autoritats comunitàries) es va sancionar la Llei orgànica 7/2012, de 27 de desembre, cosa que va comportar una reforma del Codi penal amb una nova redacció als apartats 1 i 4 de l’article 305 en matèria de regularització voluntària de la situació tributària dels obligats tributaris que haguessin pogut incórrer en les conductes tipificades en els delictes contra la hisenda pública i contra la Seguretat Social (articles 305 i 305 bis).

En conseqüència, més endavant, l’any 2015, la Llei 34/2015, de 21 de setembre, va modificar parcialment de la Llei general tributària 58/2003, de 17 de desembre, amb la introducció d’un nou article, el 252.

b) Marc Normatiu: aspectes subjectius i objectius

Llei general tributària 58/2003 (d’ara endavant LGT), de 17 de desembre, regula en el TÍTOL VI les denominades actuacions i procediments d’aplicació dels tributs en supòsits de delicte contra la hisenda pública. Els articles continguts en l’esmentat TÍTOL VI van des del 250 al 259. En l’article 252 (primer paràgraf) es regulen les conseqüències fiscals i penals derivades de la regularització voluntària, és a dir, la situació en què l’obligat tributari ha regularitzat la seva situació tributària mitjançant el reconeixement i pagament complet del deute tributari abans que se li hagi notificat l’inici d’actuacions de comprovació o recerca, tendents a la determinació del deute tributari objecte de la regularització o, en el cas que aquestes actuacions no s’haguessin produït, abans que el Ministeri Fiscal, l’advocat de l’Estat o el representant processal de l’Administració autonòmica, foral o local corresponent hagi interposat una querella o denúncia dirigida contra aquell, o abans que el Ministeri Fiscal o el jutge d’instrucció hagin realitzat actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de diligències.

Així mateix, en el segon paràgraf es determina detalladament què és el deute  tributari, que s’entén com el deute integrat pels elements als quals es refereix l’article 58 (quota o quantitat a ingressar que resulti de l’obligació tributària principal o de les obligacions de realitzar pagaments a compte, sumant-hi els interessos de demora, els recàrrecs per declaració extemporània, els recàrrecs del període executiu i els altres recàrrecs exigibles legalment sobre les bases o les quotes, amb l’excepció de les sancions tributàries que puguin imposar-se), amb la qual cosa l’obligat tributari ha de procedir a l’autoliquidació i ingrés simultani tant de la quota com dels interessos de demora i dels recàrrecs legalment reportats en la data de l’ingrés. No obstant això, quan el procediment d’autoliquidació no exigeixi els tributs regularitzats voluntàriament, cal que l’obligat tributari presenti la declaració corresponent per a procedir a l’ingrés de la totalitat del deute tributari liquidat per l’Administració en el termini de pagament establert en la normativa tributària.

Segons el preàmbul de l’Ordre HAC 530/2020, de 3 de juny, «per a instrumentar aquesta regularització voluntària, en l’article 252 de la Llei general tributària es distingeixen dos tipus de tributs, en coherència amb la configuració legal que el nostre ordenament jurídic tributari efectua a l’hora de reconèixer-los, liquidar-los i pagar-los:

• • Tributs que els obligats tributaris han d’autoliquidar, com ara, entre altres, l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre la renda de no residents, l’impost de societats, l’impost sobre el valor afegit o els impostos especials de fabricació; i
  • Tributs que s’exigeixen mitjançant la presentació de declaracions per part dels obligats tributaris i la posterior liquidació practicada per l’Administració tributària, com ara, entre altres, els tributs que integren el deute duaner en la importació… ».

Com a tancament d’aquesta història, en l’esmentada Ordre ministerial es contempla l’aprovació dels nous models 770 i 771, que lògicament van dirigits cap a:

• • Model 770: autoliquidació i ingrés d’interessos de demora i recàrrecs legalment reportats per a la regularització voluntària, en relació, exclusivament, amb aquells tributs l’exigència dels quals se sotmet al procediment d’autoliquidació i d’acord amb els termes següents:
    • quan es refereixi a un concepte impositiu i un exercici o fet imposable (p. ex. l’IRPF) el model d’autoliquidació i d’ingrés del qual es trobi disponible en la seu electrònica de l’Agència Tributària (https://www.agenciatributaria.gob.es).
    • En cas de tractar-se d’un concepte impositiu amb períodes de liquidació trimestrals o mensuals (p. ex. l’IVA), cal presentar tants models de declaració com períodes de liquidació es vulguin regularitzar respecte de l’ exercici corresponent.

• • Model 771: autoliquidació i ingrés de quotes corresponents a conceptes impositius i exercicis, el model de presentació dels quals no es trobi disponible en la seu electrònica de l’Agència Tributària (https://www.agenciatributaria.gob.es) en aquest moment.

c) Forma de presentació

Tots dos models es presentaran de manera obligatòria per via electrònica a través d’internet.

d) Aportació de documentació complementària

L’obligat tributari, si ho estima convenient, podrà aportar documentació addicional en suport de les dades de les diferents partides contingudes tant en el model 770 com en el model 771.

e) Entrada en vigor

Aquesta Ordre entrarà en vigor a cap de deu dies des que es publiqui en el Butlletí Oficial de l’Estat, és a dir, dimarts que ve 30 de juny de 2020.

2. POSSIBILITAT DE REALITZAR ACTUACIONS EN PROCEDIMENTS TRIBUTARIS A TRAVÉS DE VIDEOCONFERÈNCIA

Segons el Reial decret llei 22/2020, de 16 de juny, pel qual es regula la creació del fons COVID-19 i s’estableixen les regles relatives a la seva distribució i lliurament, publicat en el BOE el passat 17 de juny de 2020, en la disposició final primera (déu-n’hi-do la manera de legislar dels nostres polítics) s’estableix una nova regulació de les futures actuacions en els procediments d’aplicació dels tributs a través de videoconferència. L’objectiu és clar: afavorir l’exercici dels drets i el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents, en un context de nova normalitat, generat pels efectes de la crisi sanitària de la COVID-19.

Per això, s’introdueixen dues noves modificacions a la LGT:

a) un nou apartat 9, en l’article 99 (Desenvolupament de les actuacions i procediments tributaris), amb el contingut següent:

«9. Les actuacions de l’Administració i dels obligats tributaris en els procediments d’aplicació dels tributs podran realitzar-se a través de sistemes digitals que, mitjançant la videoconferència o un altre sistema similar, permetin la comunicació bidireccional i simultània d’imatge i so, la interacció visual, auditiva i verbal entre els obligats tributaris i l’òrgan actuant, i garanteixin la transmissió i recepció segures dels documents que, si és el cas, recullin el resultat de les actuacions realitzades, assegurant-ne l’autoria, autenticitat i integritat. La utilització d’aquests sistemes es produirà quan ho determini l’Administració tributària i requerirà la conformitat de l’obligat tributari en relació amb el seu ús i amb la data i hora en què es desenvolupin…».

b) una nova lletra e), en l’apartat 1 de l’article 151 (Lloc de les actuacions inspectores), amb el contingut següent:

«e) En els llocs assenyalats en les lletres anteriors o en un altre lloc, quan aquestes actuacions es realitzin a través dels sistemes digitals previstos en l’article 99.9 d’aquesta Llei. La utilització d’aquests sistemes requerirà la conformitat de l’obligat tributari…».

Com veiem, en tots els casos es requerirà la conformitat prèvia del subjecte de les actuacions i procediments tributaris contra el qual es dirigeix l’AEAT.

Recordem que l’article 123 de la LGT enumera de manera enunciativa els procediments de gestió tributària entre els quals s’esmenten: a) el procediment de devolució iniciat mitjançant una autoliquidació, sol·licitud o comunicació de dades; b) el procediment iniciat mitjançant una declaració; c) el procediment de verificació de dades; d) el procediment de comprovació de valors i e) el procediment de comprovació limitada. D’aquesta manera s’atorgarà la possibilitat de crear altres procediments reglamentàriament.

En aquest mateix sentit, en l’article 141 i en els articles següents de la LGT es regula el procediment de la inspecció tributària.

Per tant, amb l’entrada en vigor de l’esmentat Reial decret llei 22/2020, el passat 17 de juny de 2020, els procediments esmentats en alguna o algunes etapes podran desenvolupar-se (sempre amb la conformitat prèvia de l’obligat tributari), a través d’eines com ara la videoconferència, que garanteixin la interacció visual, auditiva i verbal, així com la transmissió/recepció segura de documentació amb l’AEAT.

3. AMPLIACIÓ DE LA VIGÈNCIA D’ÚS DE CERTIFICATS ELECTRÒNICS JA CADUCATS

Segons s’informa des de la pròpia web de l’AEAT en relació amb la mesura adoptada, d’acord amb el que es preveu en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, per a permetre l’ús de certificats electrònics caducats per la situació provocada per la COVID-19 i, amb l’objectiu de donar temps a regularitzar els certificats electrònics en la situació actual, es permetrà l’ús d’aquests certificats en la seu electrònica de l’Agència Tributària fins al 31 de juliol de 2020.

L’AEAT mateix remarca que és possible que el seu navegador habitual no permeti l’ús del certificat caducat. En aquest cas, s’haurà de procedir a modificar la data del sistema per una data anterior a la caducitat perquè es pugui fer servir.