El passat divendres 13 de novembre de 2020 va entrar en vigor la Llei 6/2020 que regula certs aspectes dels serveis electrònics de confiança, com la ja tradicional firma electrònica, el segell electrònic de persona jurídica, el servei de validació de firmes i segells qualificats, el servei d’entrega electrònica certificada, els certificats d’autenticació web, entre d’altres.
Aquesta norma té l’objectiu de complementar el Reglament Europeu 910/2014 en aquelles matèries que no ha harmonitzat i deixa al criteri dels Estats Membres.
A continuació, exposem les principals mesures introduïdes per la llei:
1. Vigència dels certificats electrònics: es fixarà el període de vigència dels certificats electrònics en un termini que no haurà de superar els 5 anys (article 4.2 Llei 6/2020).
2. Identificació per sistemes de videoconferència: es preveu la possibilitat d’utilitzar la videoconferència o el vídeo-identificació com a mètode d’identificació de persones físiques sol·licitants d’un certificat electrònic. Els requisits tècnics de verificació de la identitat a distància es determinaran reglamentàriament (article 7 Llei 6/2020).
3. Força probatòria dels documents electrònics privats: es modifica la Llei d’Enjudiciament Civil introduint una presumpció iuris tantumper aquells documents electrònics firmats a través d’un certificat electrònic qualificat que hagi sigut expedit per un prestador de serveis electrònics de confiança que figuri en la llista de confiança de prestadors i serveis qualificats (disposició final segona Llei 6/2020.
Si s’impugnés un document electrònic amb aquestes característiques, la carregà de la prova, correspondrà a qui ho hagi impugnat. Si el resultat de la comprovació fos negatiu, l’impugnant haurà d’assumir les costes i gestos derivats d’aquesta impugnació (inclòs el tribunal que li pot imposar una multa de 300-1.200 € si s’apreciés temeritat en la seva impugnació).
4. Derogació de la Llei de Firma Electrònica: l’entrada en vigor d’aquesta llei comporta la derogació de la històrica Llei 59/2003, del 19 de desembre, de firma electrònica, que compte preceptes incompatibles amb el Reglament Europeu 910/2014 (disposició derogatòria Llei 6/2020).
5. Eliminació definitiva dels certificats de firma electrònica per persones jurídiques: la citada incompatibilitat normativa entre la ja derogada Llei 59/2003 i el Reglament Europeu 910/2014 es posa de manifest en els certificats de firma electrònica de persones jurídiques introduïdes per la citada Llei 59/2003. La regulació que va introduir aquesta normal europea, ja que no preveu l’emissió de certificats de firma electrònica per persones jurídiques, sinó que únicament les persones físiques estan capacitades per la firma electrònica.
Per tant, les persones jurídiques podran actuar per mitjà de certificats de firma electrònica d’aquelles persones físiques que legalment els representen. Això, si recordem que per les persones jurídiques es reserva el segell electrònic que permet garantir l’autenticitat i integritat dels documents (per exemple, la factura electrònica).
El Reglament (UE) 910/2014 regula els següents 2 aspectes: (i) els mitjans d’identificació electrònica de les persones (físiques i jurídiques) i (ii) les condicions en què els prestadors (públics i privats) han d’oferir els seus serveis electrònics de confiança.
Tot això per facilitar l’ús transfronterer dels serveis en línia i comerç electrònic en la UE contribuint, així, el desenvolupament del mercat únic digital europeu.
Pot trobar-se amb un llistat actualitzat dels prestadors de servei de confiança qualificats en la web del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital: https://sedeaplicaciones.minetur.gob.es/Prestadores/
