En el cas que un propietari persona física no percebi els imports corresponents a l’arrendament d’un immoble, la normativa de l’IRPF permet que el propietari dedueixi com a despesa el que es coneix com a saldo de dubtós cobrament, sempre que es compleixin determinats requisits: principalment, que hagi transcorregut un termini mínim de sis mesos des del venciment del cobrament i que el deute no hagi estat satisfet ni garantit.
Això significa que, encara que l’immoble ja no estigui llogat en el moment en què es compleix aquest termini, el propietari pot deduir-se aquestes rendes impagades. Per tant, si l’any següent a l’impagament decideix no tornar a llogar i l’habitatge roman buit, aquesta situació no impedeix aplicar la deducció, sempre que es respectin els terminis legals establerts.
Ara bé, si més endavant –per exemple, en un tercer exercici– el propietari aconsegueix recuperar les rendes impagades, haurà de declarar-les com a ingrés en l’exercici en què es percebin efectivament, encara que corresponguin a exercicis anteriors.
Des de PLANA VENTURA GARCÉS recomanem portar un control exhaustiu de les mensualitats vençudes i no cobrades, ja que això permet aplicar correctament la deducció en el seu moment i complir amb l’obligació de declarar l’ingrés quan finalment es cobri. Un seguiment adequat ajuda a evitar errors o conflictes amb Hisenda, especialment en immobles que alternen períodes de lloguer i d’inactivitat. Ens posem a la seva disposició per assessorar-los en aquesta matèria i, a més, per reclamar les quantitats que puguin tenir pendents de cobrament.
