El Tribunal Constitucional admet a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat sobre el valor de referència cadastral com a base imposable en l’ITP-AJD, ISD i IP

En data 14 de juliol de 2025, al Butlletí Oficial de l’Estat, es va publicar l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat núm. 3.631-2025, promoguda per la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (seu de Màlaga) en el recurs 385/2024, respecte dels articles 10.2, 10.3 i 10.4 i 46.1 del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, i de la disposició final tercera del Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat pel Reial Decret egislatiu 1/2004, de 5 de març. La decisió del Tribunal Constitucional obre un control de constitucionalitat sobre la validesa del mètode legal que imposa el “valor de referència” del Cadastre com a base imposable en els impostos patrimonials, prescindint d’una valoració singularitzada de l’immoble.

L’origen immediat del debat es troba en la Llei 11/2021, de 9 de juliol, que va substituir el concepte tradicional de “valor real” per un sistema objectiu i general que equipara, ex lege, el valor de referència al valor de mercat a efectes d’ITP-AJD i, per connexió, d’ISD i IP. La reforma va ser justificada pel legislador en la necessitat de reduir la litigiositat derivada de la indeterminació del “valor real” i de reforçar la seguretat jurídica mitjançant l’ús d’un paràmetre administrativament fixat i de difusió general. La configuració normativa desplaça, a més, la iniciativa impugnadora al contribuent, que, en cas de discrepància, ha de promoure la rectificació de la seva autoliquidació o recórrer la liquidació que eventualment se li practiqui.

El Tribunal qüestiona que la base imposable així determinada respecti el principi de capacitat econòmica de l’article 31.1 CE. Segons l’auto, el mètode es basa en un càlcul sostingut en una metodologia complexa per al contribuent mitjà, els paràmetres de la qual no es troben en cap llei. Per això conclou que pot produir resultats objectivament allunyats de la realitat econòmica del bé gravat.

Amb l’admissió a tràmit, el Tribunal Constitucional jutjarà si la imposició normativa del valor de referència com a mesura de la capacitat contributiva supera el cànon de justícia tributària de l’article 31.1 CE i les exigències de legalitat i tipicitat en la determinació de la base imposable. La resolució que finalment es dicti serà determinant per confirmar l’adequació constitucional del sistema o, si escau, per exigir-ne la reconducció cap a models que assegurin una valoració individualitzada.

Des d’una perspectiva pràctica, l’admissió no suspèn la vigència dels preceptes qüestionats ni altera per si mateixa el règim aplicable a les operacions subjectes. L’abast de la futura sentència es projectarà especialment sobre la mecànica de determinació de la base imposable en ITP-AJD i, per connexió normativa, en ISD i IP.

A PLANA VENTURA GARCÉS ens posem a la seva disposició per assessorar-los i donar-los resposta a qualsevol de les qüestions que puguin sorgir sobre aquest assumpte. Els recordem que podem assessorar-los tant en matèria successòria (planificacions, testaments, acceptació d’herències, etc.), immobiliària (compravenda d’immobles, divisió horitzontal, cancel·lació de càrregues, etc.) com en la tributació d’aquest tipus d’operacions.