La Sala Civil del Tribunal Suprem ha establert una doctrina rellevant sobre els límits entre el dret a la informació i el dret a la pròpia imatge en l’era digital. La Sentència 1111/2025, de 10 de juliol, desestima el recurs de cassació interposat per un diari digital i el seu director, confirmant la condemna per intromissió il·legítima en haver publicat, en diverses ocasions, una fotografia d’una persona i del seu fill menor com a acompanyament gràfic d’articles periodístics, obtinguda del seu perfil a la xarxa social Twitter (actualment X) sense el consentiment degut.
El litigi s’inicia arran de la demanda presentada per una persona que va veure com una fotografia del seu perfil personal era utilitzada per il·lustrar diverses notícies sobre la seva vida professional i la seva relació conjugal amb un aleshores ministre del Govern. El Jutjat de Primera Instància va desestimar inicialment la demanda, argumentant que la projecció pública de la demandant justificava l’ús de la seva imatge. Tanmateix, l’Audiència Provincial de Madrid va revocar aquesta decisió, declarant l’existència d’una intromissió il·legítima en el dret a la pròpia imatge tant de la mare com del seu fill menor, i va condemnar els demandats a indemnitzacions de 4.000 i 2.000 euros, respectivament, així com a la retirada de les imatges.
El debat central resolt pel Tribunal Suprem se centra en la ponderació entre el dret a la llibertat d’informació i el dret fonamental a la pròpia imatge, garantit per l’article 18 de la Constitució Espanyola i desenvolupat per la Llei Orgànica del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El Tribunal, en línia amb la seva jurisprudència prèvia, subratlla que la publicació d’una fotografia en una xarxa social no constitueix un consentiment tàcit ni indefinit per a la seva reproducció en mitjans de comunicació. El consentiment ha de ser exprés i específic, i el que s’atorga per ser visible dins del context d’una xarxa social no s’estén a altres finalitats ni plataformes.
La sentència argumenta que, tot i que la informació sobre la demandant podia tenir interès públic pel seu vincle amb un càrrec polític i per les seves pròpies responsabilitats a l’Administració Pública, la publicació de la seva fotografia no era necessària ni pertinent per transmetre aquesta informació.
El Tribunal destaca que la imatge provenia de la seva esfera privada i no guardava relació directa amb el contingut noticiable, el qual podia haver-se difós sense necessitat d’incloure una fotografia obtinguda sense permís.
Aquesta manca de connexió entre la imatge i el fet informatiu és clau per determinar la prevalença del dret a la pròpia imatge.
En definitiva, aquesta resolució consolida una línia jurisprudencial protectora dels drets de la personalitat en l’entorn digital. Estableix amb fermesa que ni la projecció pública d’una persona ni l’accessibilitat de les seves imatges a les xarxes socials no autoritzen els mitjans a fer-ne un ús indiscriminat. El Tribunal recorda que el dret a la informació, tot i ser un pilar essencial de la societat democràtica, s’ha d’exercir amb respecte als drets fonamentals, i que la utilització d’imatges provinents de l’àmbit privat requereix una justificació informativa que, en aquest cas, no s’ha considerat acreditada. A PLANA VENTURA GARCÉS, ens posem a la seva disposició per assessorar-los i respondre qualsevol consulta relacionada amb aquesta qüestió.
