Circular del Departament Laboral
A data 20 de febrer de 2020 entra en vigor el Real Decret-llei 4/2020, del 18 de febrer, en el qual és derogar l’acomiadament per faltes d’assistència en el treball establert en l’article 52.d) del text refrenat de la Llei de l’Estatut dels Treballadors.
L’article 52.d) de l’Estatut dels treballadors legitimava l’acomiadament objectiu del treballador per faltes d’assistència en el treball, encara que fossin justificades, però intermitents, amb el pagament d’una indemnització reduïda, en aquells suposats en els quals les faltes d’assistència arribessin el vint per cent de la jornada hàbil en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors arribes el cinc per cent de les jornades hàbils, o el vint-i-cinc per cent en quatre mesos discontinus dintre d’un període de dotze mesos.
Aquesta modalitat d’acomiadament, no obstant això, presentava un gran nombre de limitacions en quant el tipus de faltes d’assistència computables, pel que en la pràctica la seva aplicació es veia reduïda.
El nou Govern, recollint recentment pronunciaments judicials tant en àmbit estatal com europeu, com la Sentència del Tribunal Constitucional 118/2019, del 16 d’octubre, i la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 18 de gener de 2018, assumpte Ruiz Conejero, ha pres la decisió de derogar aquest tipus d’acomiadament mitjançant la tècnica del Real Decret-Llei, figura jurídica prevista per regular aquells assumptes que requereixen una extraordinària i urgent necessitat.
Els principals motius exposats pel Govern que ha fonamentat aquesta derogació urgent i extraordinària necessitat són els que s’indiquen a continuació:
Inadequació del precepte legal a la Directiva 2000/78
En la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 18 de gener de 2018, assumpte Ruiza Conejero, el tribunal europeu va advertir a l’Estat espanyol per la inadequació de l’article 52.d) de l’Estatut dels treballadors a la Directiva 2000/78, per considerar que la formulació d’aquest preceptor legal no regulava cap mena de control d’adequació, com és la finalitat de combatre l’absentisme, ni tampoc de proporcionalitat, com que no hi ha cap forma de poder controlar que la mesura presa no sigui excessiva per aconseguir la finalitat de combatre l’absentisme.
Discriminació per raó de discapacitat
A conseqüència de la nomenada falta de control d’adequació i proporcionalitat, el tribunal europeu va dictaminar que aquesta carència podia provocar que les extincions contractuals efectuades suposessin una discriminació pe raó de discapacitat, en afectar, en major mesura, aquelles persones que pateixen discapacitat o pateixen una llarga malaltia, generant-se per la persona que ve extingit el seu contracte a una situació de gran vulnerabilitat professional, personal i social.
És per això, que l’objectiu de la derogació del nomenat article no és un altre que el d’evitar la discriminació indirecta que recau amb més freqüència en persones amb discapacitat o amb malalties de llarga duració.
Discriminació indirecta per raó de sexe
Un altre aspecte de gran importància que ha motivat la derogació d’aquest precepte legal és la susceptibilitat d’afectació d’aquest precepte legal a les dones treballadores, donada la participació més gran de les mateixes en activitats de cura, fonamentant-se aquest motiu en les dificultats de conciliació.
En efecte, en l’actualitat, malgrat els grans avenços de la societat en aquesta matèria, les dades de l’Institut Nacional de l’Estadística indiquen que les dones segueixen sent qui majoritàriament assumeixen les tasques de cura de persones dependents, per la qual cosa, en regular l’article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors un procediment d’aplicació automàtica que no permet el judici d’adequació i proporcionalitat requerit per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, és un instrument susceptible de provocar discriminació indirecta per raó de discapacitat i també de gènere.
És per tot això, que s’ha pres la mesura de derogar l’article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors per erradicar una situació susceptible de generar discriminacions, inseguretat jurídica i incompliment de les obligacions derivades de la nostra pertinença a la Unió Europea.
